Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

25 страница из 77

En el pensament dels partits de l’esquerra minoritària i radical trobem també un altre denominador comú: el de l’obrerisme o el proletariat com a ideal. En el seu discurs i en la seua praxi, la classe obrera s’apareix imbuïda d’un paper mític i messiànic: no sols és considerada com el sector més hostil al capitalisme, sinó també com l’eix i motor de tot un sistema d’organitzacions, moviments i lluites socials. No pocs col·lectius esquerrans van creure amb ulls tancats aquesta idea i van portar-la a terme tant en el pla col·lectiu com en el personal. Desclassar-se, proletaritzar-se voluntàriament per a treballar, viure i lluitar com un obrer o una obrera va ser el camí triat –i no poques vegades assignat– per bastants joves militants nascuts en el si de l’odiada burgesia.ssss1

Mao Zedong fou una altra important font d’inspiració de molts d’aquests partits. Seguint Eugenio del Río (2001 i 2005), els textos del qual utilitze profusament en aquest apartat, durant la dècada dels seixanta i principis dels setanta el comunisme xinès va exportar tres grans idees als joves revolucionaris europeus.ssss1 La primera és la denominada «línia de masses», que incloïa normes com la de ser alumnes i mestres al mateix temps, o la resumida en la consigna «de les masses a les masses», que destacava que per a arribar als sectors populars calia partir d’ells mateixos. Aquestes fórmules contenien una important dimensió moral, com la que reflecteix la idea que els revolucionaris no han de situar-se per damunt de la gent comuna sinó, al contrari, han de col·locar-se al seu mateix nivell, o millor, fondre-s’hi i aprendre’n.