Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

37 страница из 77

Segons Consuelo Laiz (1995), al principi de 1974 els partits de l’extrema esquerra espanyola ja havien culminat el seu procés de formació, i entraven en un període breu però intens (1974-1976) en què preval l’elaboració de programes i propostes referents per al final de la dictadura. Són anys de forta producció teòrica, en què les línies polítiques de moltes d’aquestes organitzacions experimenten una evolució cap a la participació, encara que de forma ambigua i diversa. Lluiten contra la dictadura participant en boicots, vagues i actes de protesta política, però al mateix temps intervenen en els organismes unitaris de l’oposició democràtica i en les campanyes i processos electorals. Aquesta és la direcció que prenen partits com l’MC, el PTE, l’ORT i l’LCR. Altres formacions, en canvi, evolucionen en sentit contrari, cap a una major oposició al sistema polític expressada amb el recurs a la violència, com és el cas d’alguns partits marxistes-leninistes que desenvolupen organitzacions armades (el FRAP, els GRAPO i ETA).