Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

34 страница из 77

D’altra banda, la primera de les formacions de l’esquerra radical sorgides de ruptures amb el PCE és el PCE(ml) (Partit Comunista d’Espanya, marxista-leninista), que es desenrotlla entre 1964 i 1967 amb una orientació que primer fou proxinesa i més tard proalbanesa; d’aquest grup sorgirà el PC(ml) i la seua organització armada, el FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic) (1971-1976). Pocs anys després apareix l’Organització de Marxistes Leninistes Espanyols (OMLE), vigent entre 1968-1971, de la qual eixirà el Partit Comunista d’Espanya (reconstituït) (PCE(r)) i la seua organització armada, els Grups de Resistència Antifeixista Primer d’Octubre (GRAPO) (1972-1979). Segons Martí Caussa (2011), les ruptures que després tindrien més pes dintre de l’esquerra revolucionària van sorgir a Catalunya a partir del grup Unitat (1967), formació que va donar successivament origen a Bandera Roja (1968) i al Partit Comunista d’Espanya (internacional) (PCE(i)) (1967-1971). Aquest darrer, d’orientació maoista, donarà pas al Partit del Treball d’Espanya (PTE) (1972-1979), que es converteix en PT el 1979 i després es fusiona amb l’ORT.