Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

35 страница из 77

Finalment, entre les formacions amb arrels catòliques destaca l’Associació Sindical de Treballadors (AST) (1964-1969), un sindicat d’origen catòlic del qual s’escindeix la mencionada organització d’orientació maoista ORT (1970-1979). D’altra banda, després de la desintegració el 1969 del Front d’Alliberament Popular (FLP), grup constituït en la primavera de 1958 per iniciativa d’alguns catòlics d’esquerra, alguns dels seus membres que s’havien aproximat a les anàlisis de Trotski i d’altres marxistes heterodoxos, funden el grup Comunisme (1969-1971), que al seu torn crearà l’LCR (1971-1991), primer partit trotskista creat a Espanya.

GRÀFIC 1.1 Orígens i evolució de l’esquerra revolucionària a Espanya

En definitiva, les condicions de repressió, clandestinitat i aïllament propis de la dictadura franquista afinen els perfils dels distints grups de l’esquerra revolucionària espanyola, que per aquesta època manté forts paral·lelismes amb els seus homònims portuguesos (Cucó, 2007a). També hi exerceixen la seua empremta altres processos específics que travessen i commouen la societat, en especial l’auge dels nacionalismes perifèrics. Situats en l’antesala de la lluita final, els partits de l’esquerra radical es converteixen en mons hermètics que agrupen gent que fa de la militància una qüestió vital. En el seu interior s’encoratgen els posicionaments messiànics i les actituds heroiques, l’entrega total a la causa i la disciplina fèrria. Al esmentats trets s’afegeix, com destaca Caussa (2011: 51),