Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

40 страница из 77

En resum, l’ascens de la democràcia a Espanya es desenvolupa en parallel al declivi de les formacions de l’esquerra revolucionària, que mai van arribar a obtenir ni un sol escó parlamentari, ni a les Corts espanyoles ni a les autonòmiques. L’inici dels vuitanta contempla la dissolució de bona part d’aquestes organitzacions i el debilitament generalitzat de les que encara queden en peu, en l’evolució de les quals es combinen en proporcions diverses la tendència a la sectarització i les fusions.

ELS TRÀNSITS DE L’MC

1. L’etapa de clandestinitat i exili

Com ja s’ha avançat, l’organització que durant llarg temps va ser coneguda per les sigles MC té com a antecedent llunyà una formació política que sorgeix a Euskadi durant la segona meitat dels seixanta. Aquest origen, que en principi pot semblar indiferent, deixarà tanmateix una empremta significativa en el seu desenrotllament futur. I no es tracta només de l’omnipresència d’una densa xarxa de líders que sorgeix al País Basc i es desplega després pels distints territoris de l’Estat espanyol, sinó que aquesta procedència es revela decisiva en la formació de certs trets consubstancials que marcaran de manera important l’evolució futura: la crítica al centralisme estatal i la sensibilitat davant les diferències socioculturals existents dins d’Espanya –tant si aquestes es conceptualitzen com a nacionalisme com si no.