Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

43 страница из 77

Desde nuestros comienzos –assenyalen–, la adhesión a la idea de revolución fue una seña de identidad importante... A finales de los años sesenta y comienzos de los setenta, nos situábamos en la perspectiva de una revolución antifranquista... En esa época teníamos auténtica fe en la revolución. Nuestro propósito era encaminarnos hacia ese fin, en un horizonte a largo plazo. Tratábamos de prepararnos para una confrontación dura que... acabaría por llegar. Nuestra preocupación: ganar a una parte de la población para la lucha revolucionaria. (AA.DD., 2004)

La segona idea sorgeix com a corol·lari de l’anterior. Consideren que un requisit previ per poder mantenir una lluita armada duradora és tenir una estructura organitzativa forta, situada fora de l’abast de la repressió franquista. Per això ubiquen el seu òrgan directiu a París, des d’on mantenen contacte permanent amb les distintes seccions territorials que actuen dintre d’Espanya. Ací, les dites seccions es conformen com veritables compartiments estancs: mancades de relació entre si, cadascuna manté per separat freqüents contactes amb el grup de direcció parisenc, on distintes persones se n’ocupen. D’aquesta manera, si es produeix una batuda policial amb detencions importants, en el pitjor dels casos pot caure la secció sencera, però el seu desmantellament no ocasiona l’enfonsament d’una part significativa de l’organització (vegeu ssss1). En el cas de les seccions territorials més grans, com la basca, les precaucions per seguretat arriben a originar una compartimentació interna: