Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

47 страница из 77

Durant aquest temps es produeixen dos moments organitzatius importants. El primer té lloc el 1978, en el marc del II Congrés, quan l’MC –que un parell d’anys abans havia esborrat la E de les seues sigles– es converteix en una federació de partits que a les sigles comunes sumen el nom del seu territori autonòmic: Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), Moviment Comunista de Catalunya (MCC), etc. No obstant això, malgrat el canvi juridicoformal, ni l’estructura ni el funcionament pràctic del partit canvien massa de facto: hi ha una secretaria federal molt potent, radicada a Madrid, que continua concentrant els poders fonamentals de l’organització (ssss1).

GRÀFIC 1.4 L’aparell organitzatiu de l’MC convertit en federació (1978)

Les conseqüències d’aquesta transformació només es veuran a la llarga, perquè entre els militants dels distints ens federals de l’MC el canvi crea una nova imatge del partit que, gradualment, anirà alterant la forma en què cadascú se situa o identifica en relació amb el conjunt. Aquesta alteració identitària gradual desencadena al seu torn una doble dissociació: d’una banda, entre l’estructura formal del partit i el seu funcionament real, que continua tenint caràcter centralista; d’altra, entre la pràctica real i la imatge que cada organització projecta tant entre els seus mateixos militants com a l’exterior, una imatge que emfatitza l’autonomia de cadascuna de les parts. El tema arriba a adquirir gran rellevància en el cas d’Euskadi, on a principis dels vuitanta es planteja que «seria més convenient per poder moure’s allí i tenir una relació més confortable amb el sector radical-nacionalista, ser un partit independent». El Comitè federal de l’MC discuteix la proposta i l’accepta.