Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

51 страница из 77

Al mateix temps, l’MC experimenta altres processos que alteren profundament el rumb de la seua evolució ulterior. Primer, constaten que la reforma política espanyola –una reforma no desitjada per ells– estava molt consolidada; per això llancen una campanya estatal que pren el nom i la consigna del conegut article de Lenin, «En ruta», en el qual, davant del fracàs de la revolució de 1905, es fixen metes a més llarg termini. Segon, al si del partit es referma la convicció que és preferible deixar de competir en el terreny electoral, cosa que suposa reconèixer implícita o explícitament que no tenen representativitat i força social, i que els porta a declarar ineficaç la competència electoral. Tercer, al mateix temps que renuncien a participar en el joc electoral, comencen a prendre consciència dels espais socials en què ara tenen certa força i influència, concretament en els nuclis del feminisme, en la coordinadora anti-OTAN i en altres moviments socials (pacifisme i ecologisme). Aquests espais comencen a adquirir una importància central en la ideologia i en la praxi de l’MC federal. Endinsar-s’hi comporta un triple avantatge: permet la renovació de la militància, afavoreix la construcció d’un espai propi i propicia finalment l’exercici d’activitats reeixides. D’ací deriva precisament el notable gir tàctic i identitari que experimenta l’MC a mitjan dels anys vuitanta del segle passat: allunyament del model de partit revolucionari i participació activa en les mobilitzacions anti-OTAN, en les campanyes ecologistes i en favor de l’avortament.