Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

53 страница из 77

El segon i el tercer canvi es troben estretament units a l’anterior i es produeixen de forma paral·lela: per un costat, bolquen el seu treball en l’àmbit dels nous moviments socials (pacifisme, feminisme, ecologisme), tasca que combinen amb un creixent interès per la pobresa i pels barris i col·lectius marginals, cosa que els porta a obrir-se als sectors cristians compromesos, amb els quals coincideixen en la pràctica. Per l’altre, es retiren d’un espai (social, polític i ideològic) que durant dues dècades havia definit la seua ideologia i praxi militant: l’obrerisme i el treball a les fàbriques.

Finalment, un quart pas els condueix a un procés de revisió del marxisme com a ideari polític i com a ideologia, procés que desemboca en un gir de quasi 180 graus: deixar de definir-se com a marxistes i substituir aquesta definició per una altra més indeterminada i oberta, com la que suposa declarar que

más vale no tener una ideología oficial, ser más modestos a ese nivel, beber del marxismo, de la teología de la liberación, del anarquismo, del feminismo, en fin, tener una ideología más amplia. (Entrevista a E. R., 2004)