Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

54 страница из 77

La reflexió es fa a nivell estatal, o si es vol, en els òrgans federals del partit, i té la seua plasmació pràctica en cursets de formació específics que cada organització federal adapta al seu ritme. Mentre la militància digereix aquest cúmul de canvis i com a conseqüència d’ells, al si de l’MC es produeix un doble corrent de fissió i de fusió. El primer implica la deserció de part de la militància, simplement «n’hi ha gent que no veu clara aquesta evolució i se’n va». El segon suposa l’entrada de saba nova i és resultat de l’aproximació a l’LCR, que mal que bé també havia aguantat la desfeta generalitzada del conjunt de l’extrema esquerra espanyola. Les coincidències d’aquests partits semblen aleshores notables: comparteixen l’interès pels nous moviments socials, es troben en procés de desmantellar la línia partidista i tenen un posicionament semblant sobre la qüestió basca i la revolució nicaragüenca. Aquests aspectes marquen les relacions entre les dues formacions que, després de deu anys d’apropaments i topades acaben per unir-se i constituir a principis dels noranta (1991) una organització nova que pren el nom d’Izquierda Alternativa.