Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

59 страница из 77

4. L’estructura oculta (1994-2008)

La quarta etapa, l’última que tractaré en aquest capítol introductori, es distingeix per la laboriosa construcció d’una estructura que connecta i reuneix les organitzacions resultants del procés que he referit, totes provinents del tronc emecé. Perquè és dels nexes i vincles que uneixen Revolta, Liberación, Acción Alternativa i la resta d’organitzacions germanes, actives en bona part de les comunitats autònomes d’Espanya, que cal parlar ací. Es tracta d’una estructura que, com els fils invisibles d’una tela d’aranya, les unifica discretament però forta; que coadjuva a unir criteris, aspiracions, formes de fer, pensar i sentir, alhora que prepara el traspàs d’un patrimoni acumulat al llarg dels anys. Formalment totes són agrupacions independents i autònomes; formalment també, totes es troben integrades durant més d’una dècada en una anomenada Federación de Asociaciones de Dinamización Sociocultural (FADS), unes sigles buides que per si mateixes no signifiquen res però que són l’embolcall juridicoformal que recobreix una altra entitat, que funciona de fet com una confederació però que no té ni nom ni dimensió pública. En aquests dos aspectes, aqueixa entitat fantasmagòrica té fortes semblances amb a aquella organització que va succeir el PCI italià i que internament denominaven «la cosa» (Kertzer, 1996). Igual que en un joc de màgia, la confederació està i no està: el que és visible, la FADS, serveix per a poc, mentre que el que roman ocult («la cosa»), és l’important. Des de l’interior d’aquesta entitat invisible es destaca que aquest és un tret pensat i volgut: