Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

62 страница из 77

Per als seus protagonistes, aquesta forma d’unitat té un caràcter agredolç. De positiu, té que ha permès mantenir la unió de les parts, respectant al mateix temps al màxim la seua autonomia i l’arrelament territorial. Com a aspectes negatius estan l’evolució dispar de les diverses organitzacions i el perill de desdibuixament de l’organització i dels llaços que les uneixen. Vista des d’aquesta perspectiva, la missió última de l’estructura oculta és vetlar perquè aquest trencament o debilitament de vincles no s’esdevinga. La seua tasca és copiosa: mantenir viva la memòria històrica i els lligams creats al llarg de més de quaranta anys, transmetre aprenentatges i coneixements, advertir dels errors i mostrar els secrets dels nous camins trobats. Dit en poques paraules: difondre i perpetuar el seu llegat. Ells mateixos sintetitzen en els seus escrits interns aquest projecte, alhora que fan un poc d’història:

Nuestra existencia colectiva se forjó inicialmente en la lucha contra el franquismo, en las condiciones de la clandestinidad. Conoció luego los avatares de la reforma política. En los años ochenta, intervino en la lucha contra las tentativas de golpe de Estado fascista y en las movilizaciones contra las políticas neoliberales y el cierre de empresas. Participó en los nuevos movimientos sociales (feminismo, ecologismo, antimilitarismo) y desempeñó un papel muy activo en el movimiento contra la OTAN hasta su extinción en 1986. Nuestra corriente ha estado impulsada principalmente por mujeres y hombres pertenecientes a aquella primera generación. En 1994 abrimos una reflexión sobre la necesidad de una acción más decidida para lograr, en un plazo medio, el relevo de la generación primera por personas más jóvenes. El propósito desde entonces fue conservar el máximo del caudal humano disponible y, a la vez, hacer esfuerzos específicos para avanzar con nueva gente joven. (AA.DD., 2004)