Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

60 страница из 77

no tiene existencia pública porque hemos decidido que no tenga existencia pública nada a escala estatal, o sea, ni partido ni no partido, ni confederación de asociaciones..., no hay nada estatal, formalmente, no existe. (Entrevista a L. L., Madrid, 2004)

Ells mateixos han sintetitzat les característiques d’aquest excepcional aparell supraassociatiu en una transparència que a principis dels anys 2000 empraven en Liberación –nom que va prendre durant anys l’organització madrilenya– durant les xarrades de formació, i que reproduiré traduïda continuació:

Unitat estatal»: forma actual

- No nom estatal

- No registrada com a associació estatal

- Les organitzacions que ho desitgen compartiran nom

- Allò que te presència més o menys estatal (periòdic, editorial, jornades) no apareix vinculat a cap organització

- Factors organitzatius: unificació d’idees, síntesi d’experiències i coordinació pràctica

D’aquesta entitat confederal tan sui generis s’afirma, a més, que té una escassa capacitat executiva: al seu si es decideixen molt poques coses i el poc que es decideix ha de ser per unanimitat. També se’n diu que el que realment li dóna autoritat i potència és «la força de les idees i el grau en què són compartides». Però en aquest camp complex i crucial no es deixa res a l’atzar. Perquè el que realment està en joc és la continuïtat del tot, això és, del conjunt postemecé i de la idea i el compromís que vivifica i encoratja aquest conjunt. Per a dur a terme una missió tan difícil, la fantasmagòrica confederació s’ha dotat d’una sèrie d’elements visibles i aparentment desvinculats però que en la pràctica es troben interconnectats entre si. El conjunt –que només té forma, sentit i visibilitat per a l’ingroup–, configura una estructura oculta que articula les distintes organitzacions autònomes del tronc emecé i, per dir-ho així, dóna contingut i forma a la unitat estatal (vegeu ssss1).