Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

65 страница из 77

Renovar-se o resignar-se a morir. D’ací arranca precisament la necessitat d’atraure un altre tipus de joves, d’obrir-se a l’exterior i difuminar la frontera entre els socis i els simpatitzants, entre els que són de l’organització i els que col·laboren en alguna de les seues activitats, de manera puntual o assíduament. D’ací prové també l’interès i la necessitat quasi obsessiva per flexibilitzar-se. La flexibilitat és una estratègia que apliquen per a interessar i captar la gent, i renovar així la saba que nodreix les diverses organitzacions territorials. D’ací procedeix també una darrera estratègia: la que representa el projecte de formar un petit grup de líders que assegure en un futur no molt llunyà un relleu tranquil en els càrrecs de responsabilitat. Aquesta és una operació que no sorgeix a l’atzar, sinó que ve gestant-se des de fa algun temps en la generació fundacional que encara avui lidera l’entitat confederal en l’ombra. Es tracta d’un procés que, igual que ocorre en molts altres aspectes, es desenvolupa en paral·lel en totes les organitzacions del tronc emecé, tot i que amb resultat diferent. Quan els símptomes de la crisi de continuïtat van començar a evidenciar-se, totes van començar a crear un petit grup de relleu, integrat per joves d’ambdós sexes que, per mitjà d’un procés de formació especial, són capacitats per a exercir les tasques de lideratge i mantenir viva la flama de l’organització. En el cas concret de Revolta, l’organització valenciana, es creà ex novo per a aquest menester un col·lectiu especial anomenat Relleu, una integrant del qual descrivia de la següent manera la seua raó de ser: