Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

70 страница из 77

Vista en perspectiva, l’evolució de l’MC dista molt de ser lineal. Al contrari, està plena de dubtes i tantejos, d’avanços i retrocessos. Així, l’acceptació del joc democràtic i parlamentari es combinà durant prou de temps amb vel·leïtats revolucionàries més o menys vetlades i intenses. Igualment, els canvis jurídics i formals de la seua estructura organitzativa, tendents a consolidar una progressiva descentralització, van conviure de facto amb una pronunciada centralització dels processos de presa de decisió. I és precisament en aquest espai en què es combinen les noves tendències i les inèrcies anteriors, on s’observa amb nitidesa el poder dels ordenaments instituïts. Perquè el trànsit de partit centralitzat a partit federal i, més endavant, a organització confederal (en l’ombra) va passar una important factura a les respectives organitzacions emergents, perquè va crear noves i poderoses imatges que gradualment anirien alterant la forma amb què cada formació i els respectius militants se situaven o identificaven en relació amb el conjunt. Sovint, els moviments d’avanç i retrocés es combinen amb alteracions de caràcter pendular, que consisteixen a posicionar-se en els antípodes de l’actitud que mantenien en el període anterior. Aquesta oscil·lació consisteix, per exemple, a passar de ser un partit polític a renegar de la política i proclamar un interès exclusiu pels fenòmens culturals i socials, o pregonar les bondats dels enfocaments oberts i flexibles que inevitablement contrasten amb tot allò que es mostra rígid i tancat.