Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

67 страница из 77

Malgrat les diferències que mantenen entre si, les organitzacions de l’extrema esquerra europea comparteixen una sèrie de trets comuns relatius tant a la ideologia com a l’estructura organitzativa. En el pla ideològic es distingeixen per quatre atributs que emanen directament del pensament de Lenin: el caràcter revolucionari, la manera de concebre el partit, el rebuig de la democràcia burgesa, i l’antiimperialisme. Els idearis de Mao Zedong i de Trotski també van ser font d’inspiració complementària de molts d’aquests partits. Del primer, van prendre alguns l’anomenada línia de masses i els preceptes de «revolucionarització» ideològica i de crítica-autocrítica. El segon va orientar uns altres amb les seues reflexions sobre la necessitat de restablir la democràcia tant al si del partit com a l’URSS, i amb les seues teories de la revolució permanent i del «front únic obrer».

Aquest pelegrinatge ideològic per les obres de Marx, Lenin, Trotsky, Che Guevara o Mao, va contribuir a consolidar entre les formacions de l’extrema esquerra europea dos importants mites: el de la classe obrera, considerada al mateix temps com a meta i com a model; i el de les realitats llunyanes, que va convertir el comunisme xinès, albanès o cubà en patró i guia dels respectius corrents occidentals. Per la seua banda, l’estructura organitzativa s’articula entorn de dos eixos centrals: la militància i el partit. La primera es distingeix pel compromís total i la completa dedicació a la causa; el segon, modelat per la concepció leninista segons la qual és una arma de conscienciació i de lluita, està dotat d’una estructura forta i centralitzada, en què el centralisme democràtic es combina amb una rigorosa disciplina en l’aplicació de les decisions.