Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

56 страница из 77

Si seguimos ese proceso de separación de las organizaciones, Galicia, Cataluña, el País Valencià, y el resto, ¿qué sentido tiene el resto?, ¿eh?, entonces buscamos más una fórmula de desaparición formal de una existencia estatal. Sí, esta discusión la tenemos antes [de la unificació amb l’LCR]. En la unificación con la Liga algo hay de esa discusión, en la unificación con la Liga la figura que le decimos es: vamos a crear un nombre estatal (Izquierda Alternativa) y que cada organización tome el nombre que quiera y de hecho empiezan a aparecer Acción Alternativa (en Andalucía), Acció Alternativa en Cataluña, Revolta en el País Valencià, Inzar en Galicia... y esa es una discusión con la Liga que ellos no entienden, eso les vuelve locos a ellos. (Entrevista a J. R., Madrid, 2004)

Com veiem, la fórmula organitzativa que adopta l’entitat nascuda de la fusió té un caràcter federal i és nominalment ambigua: es crea una organització a nivell estatal amb nom propi, Izquierda Alternativa, a la qual estan lligades distintes formacions territorials que, al seu torn, també trien el seu nom, sempre diferent de l’anterior. Durant el breu temps que va durar l’experiment, les oficines centrals dels antics partits –ubicades a Madrid– van continuar obertes i encara hi treballaven els alliberats respectius, un total de sis persones en el cas de l’MC, a qui cal sumar les que elaboraven la revista Página Abierta. Un aparell organitzatiu que avui jutgen massa gran, encara que reconeixen que en aquell moment eren més nombroses les tasques i els fronts oberts (sindicats, feminisme, comunicació, organització, etc.).