Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

58 страница из 77

l’LCR estava pensant més en intervencions, en aliances polítiques, crec que pensava amb Esquerra Unida, no me’n recorde bé, i els altres [l’MC] estaven pensant més en intervencions pràctiques més civils, que evidentment no estaven tallades de la política... [per als de l’MC] era casi com una pallola nova: la política és mala, en la política no s’ha d’intervindre... (Entrevista a C. D., València, 2004)

És així com l’MC i l’LCR desapareixen formalment com a partits polítics, i els seus noms i sigles es perden en la memòria de molts. Tanmateix, encara que trencada en fraccions formalment inconnexes, la fi de l’MC només s’esdevé en aparença, perquè els seus fragments, açò és, les distintes formacions territorials que després de la fusió amb la Lliga van adquirir autonomia i nous noms, no solament han perviscut fins ara com a organitzacions independents, sinó que continuen unides –com veurem de seguida–per llaços poderosos.

En realitat, tampoc l’LCR va desaparèixer del tot. De fet, els seus militants van crear el 1995 un nou grup polític que va prendre el nom d’Espacio Alternativo (EA), que es va integrar poc després en Izquierda Unida. Uns dotze anys més tard, EA abandonaria la referida coalició per a vertebrar-se com a partit polític independent (2008), amb la intenció manifesta de presentar-se a les eleccions europees de 2009. Poc després, abandonà el nom d’Espacio Alternativo per adoptar, en el seu lloc, el d’Izquierda Anticapitalista (IA), amb el qual concorre sense èxit a successius comicis europeus, espanyols i catalans.ssss1