Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

42 страница из 77

...de extranjis, eh, más o menos clandestinos, con papeles falsos, gente que ha quedado quemada, sobre todo en Guipúzcoa, algunos de Vizcaya también, gente que ha quedado quemada y entonces, a Valencia van algunos, a Barcelona, a Sevilla, a Málaga, eh... a Galicia, a Asturias, a Madrid. O sea, hay un éxodo muy selecto, de gente muy selecta que van medio liberados, medio no liberados, clandestinos, [todos vienen] del País Vasco, sí, todos éstos que van destinados por ahí, todos vienen de allí, pero en coincidencia con ese proceso de unificación con otros grupos, ¿no?, y de ahí va saliendo algo, eh [de peso, sólido]. (Entrevista a E. R., Madrid, 2004)

Com a resultat d’aquest procés es funda el 1972 el Moviment Comunista d’Espanya (MCE), un partit d’àmbit i obediència estatal. Empentats per la repressió franquista i la necessitat exiliar-se, estenen la seua itinerància a Europa, i més concretament a la veïna França. És així com el nucli dirigent del nou partit acaba per instal·lar-se a París, des d’on mouen els fils de la formació clandestina. Dues idees centrals marquen la dècada que s’estén entre 1966 i 1976. La primera és la convicció de la necessitat una revolució violenta: