Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

39 страница из 77

El referèndum de l’OTAN promogut pels socialistes el 1986 va suposar l’última batalla per a l’extrema esquerra espanyola que encara pervivia. L’evolució de les poques organitzacions que a partir de llavors es van mantenir actives va seguir dues línies distintes de progrés. Algunes formacions van optar per mantenir els postulats clàssics del marxisme-leninisme i la figura del partit com a instrument bàsic en el procés de transformació social. D’altres van preferir prendre el camí contrari: reajustar la seua ideologia als nous temps, diluint el seu caràcter de partits polítics convencionals amb l’objectiu d’orientar la seua actuació cap als nous moviments socials. Aquest és precisament el camí que prenen l’LCR i l’MC, que en aquell moment subsisteixen com a minories polítiques que evolucionen cap a grups de resistènciassss1 enfrontats a l’ordre social instituït, cada vegada més allunyats del joc polític formal i creixentment interessats en els nous moviments socials. Com a rerefons, una sèrie decisiva d’esdeveniments internacionals coadjuva a consolidar aquest estat de coses: la caiguda del mur de Berlín, la crisi generalitzada dels règims de l’Est i el subsegüent desprestigi del comunisme i, a un altre nivell, la fi del cicle revolucionari centreamericà (Martínez i Muntada, 2011).