Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

41 страница из 77

L’any 1966, en el marc de la V Assemblea d’ETA (primera part), té lloc una escissió que pren la forma d’expulsió. Els protagonistes són un grapat de joves revolucionaris, «obrers joves, estudiants marxistes, més aviat leninistes» que no s’avenen a les idees d’ETA sobre la qüestió nacional i que, en aquell moment, s’encarregaven d’elaborar la revista de l’organització. Esperonats per una visió obrerista de la realitat, pel leninisme i el guevarisme, i influenciats per pensadors com Elio Basso i André Gortz, creen una nova organització, ETA-Berri, que aviat canviarà de nom per a anomenar-se primer Komunistak i, poc després, Euskadiko Mugimendu Komunista (EMK), organitzacions antecedents de l’MC (1972-1991).

Són temps de confluència i diàspora. Per una banda, es va produir la unió amb altres formacions com la Federació de Comunistes (FC), la Unificació Comunista (UC) i diversos grupuscles marxistes-leninistes de Balears i Astúries. Per una altra, la diàspora va tenir com a protagonistes els comunistes revolucionaris bascos que, per raons de seguretat i persecució política, hagueren d’abandonar el seu país i instal·lar-se en altres llocs de l’Estat.