Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

10 страница из 77

La tercera fa referència a les veus dels protagonistes, les quals, com és habitual en els treballs etnogràfics, apareixen molt sovint en el llibre, especialment les de les dones i els homes que vaig entrevistar al llarg del treball de camp. En el text, les paraules d’aquests apareixen escrites en el mateix idioma –i respectant les variants col·loquials, ortodoxes o no– en què es va desenvolupar l’entrevista, és a dir, en valencià o en castellà.

Per finalitzar, només em queda presentar el pla del llibre, el conjunt del qual es mou al voltant de l’eix que representa el compromís d’aquella gent que durant el franquisme i la primera dècada de la democràcia va militar en l’MC, un compromís i una participació que amb notables mutacions organitzatives i ideològiques s’allarga fins al present. A la manera dels cercles concèntrics que dibuixa una pedra quan es llança amb força a l’aigua, d’un abast cada vegada més gran, el seu contingut camina en un sentit que va des del que és més ample i general a allò que té un caràcter personal i aparentment intransferible. Aquest moviment organitza les dues parts diferenciades de què consta el llibre: la primera està marcada per la mirada grupal i la diacronia; la segona per les experiències vitals –contades en primera persona– d’una dona i d’un home que entregaren bona part de la seua vida, si no tota, a un ideal i a una organització. Les dues seccions es completen recíprocament i estreta: la primera aborda en capítols separats diversos processos i aspectes que són crucials per copsar adequadament les vides dels protagonistes que omplin la segona meitat del llibre; al seu torn, les històries de les seues vides ens permeten entendre de manera més sentida i completa el contingut i l’abast de la militància més esquerrana i radical.