Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

5 страница из 77

Als meus ulls de llavors, Revolta apareixia com una mena d’híbrid entre tres formes d’acció col·lectiva: les que distingeixen respectivament els nous moviments socials sorgits en els anys seixanta del segle passat, els moviments per la solidaritat que es mouen actualment en l’espai del Tercer Sector i els partits polítics de l’extrema esquerra que proliferaren a Europa en la segona meitat del segle passat. Hipotèticament, Revolta compartiria amb els primers la tendència a inserir les seues propostes en ideologies conformades i l’ús de mitjans d’acció no convencionals; amb els segons tindria en comú la insistència a defensar la justícia social, l’alteritat negada i allò públic participatiu. Pel que fa a l’empremta exercida pel seu origen partidista, cal reconèixer que en aquells moments em resultava difícil de calibrar. A la base d’aquesta dificultat es trobava segurament el meu desconeixement del que havia suposat l’esquerra revolucionària en el conjunt europeu i peninsular. Ampliar els meus coneixements sobre el tema no fou una tasca fàcil; la bibliografia, a més de ser escassa i antiga, estava en bona part centrada en els grups que empraren en la seua lluita la violència armada –cas de la banda Meinhoff a Alemanya, les Brigades Roges a Itàlia, o ETA a Espanya. A més, excloent aquestes comptades excepcions, la immensa majoria de les formacions revolucionàries –tant europees com espanyoles–havia desaparegut feia temps silenciosament i trista, oblidades per la societat i també per l’acadèmia.