Читать книгу Poesia digital. Deena Larsen i Stephanie Strickland онлайн

25 страница из 51

L’enriquiment que pot experimentar la literatura en l’entorn digital (literatura digitalitzada) fa evident quins són els aspectes essencials en la nova dimensió que adquireix la literatura en el mitjà electrònic com, per exemple, la mixtura de diferents tipus de llenguatges (oral, escrit, audiovisual, cinètic...) o la mirada, per això, ara més polièdrica i complexa sobre la traducció d’obres i la seua posterior difusió. I tot això, tenint molt en compte la figura del lector, perquè en l’espai digital la comunitat de lectors pren un protagonisme absolutament renovat. Tanmateix, la poesia digitalitzada enriquida no és el mateix que la poesia digital, com veurem tot seguit.

LITERATURA DIGITAL: LA POESIA DIGITAL O ELECTRÒNICA

S’anomena literatura digital a la creació literària feta amb mitjans electrònics i/o nascuda en l’entorn digital que aprofita les eines pròpies d’aquest entorn (codi, xarxa, temps, espai, imatge, so, moviment, enllaços...) per existir. És a dir, les eines digitals i electròniques són usades pels escriptors per aconseguir unes finalitats estètiques determinades en la creació literària i en cap cas es poden traslladar aquestes a un suport en paper. Es tracta, així doncs, d’obres literàries que no es poden desvincular de l’entorn digital o electrònic en el qual han nascut, amb el qual s’han creat, per poder ser llegides en la seua globalitat i complexitat. Les obres literàries digitals posen en relleu alguns aspectes metaliteraris i, fins i tot, paraliteraris, que ens comprometen a reformular i a repensar aspectes fonamentals dels estudis literaris com, per exemple, la qüestió de l’autoria, la influència del context, el paper, efecte i significat de les figures retòriques, del temps i de l’espai en l’obra poètica i altres aspectes més històrics com els gèneres, la lectura, l’escriptura-creació i la traducció.