Читать книгу Poesia digital. Deena Larsen i Stephanie Strickland онлайн
26 страница из 51
A la literatura digital, els diferents crítics i estudiosos s’han aproximat des de punts de vista i tradicions diferents i han remarcat diversos i rellevants aspectes del nou mitjà i de les noves textualitats al si de l’entorn digital. En aquest breu estudi introductori a la poesia digital apuntarem només alguns aspectes fonamentals de les teories relacionades amb el text literari digital.
La literatura com a producte cultural que se serveix de les eines i de l’entorn digital per a existir, és a dir, la literatura electrònicassss1 o literatura digital, ja fa algunes dècades que s’estudia per tal i com en disposem de multitud de creacions i perquè, com veurem, el terme hipertext (en l’entorn digital, o no) es pot considerar el concepte que designa un fenomen textual relativament antic.
George P. Landowssss1, professor de Llengua anglesa i Història de l’art a la Brown University, es considera un dels pioners en teoria i crítica de l’hipertext i un dels primers introductors de l’hipertext per a l’ensenyament superior amb el seu projecte The Victorian Web. Hypertext: The Convergence of Contemporary Literary Theory and Technologyssss1 (Landow: 1992) suposa també una fita en l’estudi acadèmic de l’escriptura dels textos en l’entorn digital, tot fent ús de les potencialitats d’aquest entorn. Tant aquesta obra com els posteriors estudis de Landow situen la teoria hipertextual en connexió amb el corrent de la crítica postestructuralista, tot relacionant-la amb autors com Derrida o Barthes però, alhora, amb una àmplia perspectiva que inclou des de Wittgenstein a Genette, les teories de la recepció lectora o la reflexió teòrica sobre les figures retòriques en el marc digital. Tota la seua producció crítica sobre literatura digital la podem trobar revisada i ampliada al molt recomanable Hypertext 3.0: Critical Theory and New Media in an Era of Globalization publicat l’any 2006 per la John’s Hopkins University Press. Landow, a més, és l’autor de diverses obres hipertextuals per a l’ensenyament de la literatura com ara The Dickens Web, The In Memoriam Web i Writing At The Edgessss1. Amb tot, és el projecte The Victorian Web el material hipertextual més antic (any 1987) en el qual Landow va participar com a principal motivador i investigador. El projecte ha estat traduït al francés i al castellà. Altres estudiosos de la literatura en el nou mitjà digital que han aprofundit en les característiques d’aquesta mena de textos són Espen Aarsethssss1 (1997) i N. Katherine Haylesssss1 (2008), els quals encunyen els termes “ergodicitat” i “tecnotext” respectivament per a caracteritzar i definir el text literari digital.