Читать книгу Poesia digital. Deena Larsen i Stephanie Strickland онлайн

4 страница из 51

Estem davant d'un llibre rodó, en què la vida es barreja amb l'estudi i l'autora en dóna comptes, tal vegada de manera inconscient, en diversos moments de l'obra. Com en les dues cites que m'agradaria recuperar aquí. La cita d'obertura, d'Antoni Clapés, que es pregunta per la mirada: “No t'adones de com ha anat canviant, el paisatge. No sols per l'acció dels elements sinó, i sobretot, perquè la teva mirada és ja una altra. (De qui és la mirada?)” i la cita de Nabokov que trobem al final del llibre i que, més o menys, vindria a dir que “La poesia incorpora els misteris d'allò que és irracional i que és percebut mitjançant paraules racionals”. En aquest sentit, l'operació duta a terme per Oreto Domènech és enormement agosarada perquè s'atreveix a mirar amb una mirada “altra” (l'alteritat feta mirada crítica) i extraordinàriament poètica en ella mateixa. La primera de les dedicatòries del llibre també ens prepara per a endinsar-nos en aquesta dimensió poètica: “A Francesc, perquè sense ell la poesia no tindria cap sentit”. Donar sentit a la poesia, aquesta es la titànica tasca que Oreto Domènech du a terme en aquest llibre. Llegir (llegir-nos, també) per cercar sentit. Respecte de la poesia digital, entesa ara en un sentit ampli de “poiesis”, com a literatura en general i, és clar, en l'obra de dues autores que representen dos cims del cànon de la literatura digital en llengua anglesa, que equival a dir que formen part del cànon de la literatura digital, a seques. Estem davant d'un exercici de lectura atenta, que va del general al particular i que, com si l'autora anés provista alhora d'un bisturí que d'un pinzell, ens va oferint una dissecció de les diverses obres analitzades per, alhora, anant pintant un quadre més general on siguem capaços de veure-hi una imatge final bella, atractiva i seductora que s'expliqui per ella mateixa.