Читать книгу Poesia digital. Deena Larsen i Stephanie Strickland онлайн

5 страница из 51

Aquí és on entraria en joc la segona dedicatòria, la que va indefectiblement destinada als seus pares, al seu germà, a la família, aquells que -literalment-“sempre m'han animat a aprendre i m'han donat llibertat per a fer-ho”. Aprenentatge i llibertat. L'aprenentatge com a forma de guanyar la llibertat. El coneixement com una manera de ser lliures. Aquí, la voluntat de comprensió d'Oreto Domènech és la clau de volta de tot el llibre. L'autora va ser alumna meva en la primera generació del Màster en Estudis literaris en l'era digital el curs 2006/2007. Una de les alumnes més brillants que he tingut mai, en grau o postgrau, llicenciatura o doctorat en 22 anys de professora universitària. Veure la seva progressió en la matèria, no només durant el període de formació sinó, posteriorment, com a membre del grup de recerca, en congressos, seminaris, i fins i tot com a directora adjunta del mateix màster, ha estat un privilegi, un autèntic regal dels que en ocasions rebem els docents. La voracitat hermenèutica que demostra entre aquestes pàgines, mentre desplega -mai millor dit- tots i cadascun dels plecs de significat que les obres digitals el seu corpus tenen ocultes es correspon amb una inequívoca voluntat didàctica. L'alquímic i (només) aparentment paradoxal trajecte entre l'aprendre per ensenyar, i l'ensenyar per poder aprendre.