Читать книгу Poesia digital. Deena Larsen i Stephanie Strickland онлайн

46 страница из 51

La poesia s’adapta a l’actualitat més recent: en l’època de la web 2.0 i de les xarxes socials la poesia és un gènere ben viu i compartit. El text poètic com a fenomen cultural forma part d’un acte de comunicació que podem anar resseguint al llarg de la història de la literatura i en el qual alguns components, com l’emissor, el receptor i el canal, han anat variant al llarg del temps. El poema, com a protagonista d’un acte comunicatiu que s’estableix entre un emissor (el poeta o els poetes), un receptor (el lector o el públic) i un canal que el vehicula, s’hi ha anat acoblant a les diferents èpoques que ha travessat i els canals mitjançant els quals s’ha transmés han estat variats: oral, escrit-musicat, escrit, visual, etc. Singularment, però, allò que equivaldria en altres exemples textuals al soroll (si seguim amb l’analogia de l’acte comunicatiu), pel que fa a la lectura especial que demana el text poètic, podria, fins i tot, formar part del missatge de la poesia moderna: la sintaxi trencada, la disposició del text i els espais, els canvis de ritme... Joan Margarit, a Noves cartes a un jove poeta, ho expressa així, tot comparant la poesia amb la música: