Читать книгу Poesia digital. Deena Larsen i Stephanie Strickland онлайн

47 страница из 51

La comparació de la poesia amb la música revela molts punts de contacte entre totes dues ―i això facilita encara més la utilització del símil musical per entendre millor el que és la poesia―. Per exemple, en el poema importa la dissonància, allò que espera ser resolt més endavant. És com una al·lusió que es deixa que interpreti el lector. Un poema és una sèrie d’efectes dinàmics que convergeixen cap a un lloc de repòs, perquè en un poema també hi ha centres cap als quals han de convergir els significats. La melodia serien les parts del poema que indueixen el lector a percebre una certa intensitat, i és el més difícil d’ensenyar a compondre si no es té un do innat per ser compositor o poeta.

La persona que llegeix un poema l’interpreta amb un instrument tan afinat que ningú no el pot manejar millor que ella mateixa i, per servir-se’n, no li cal més preparació que la pròpia necessitat i decisió de fer-ho. És un instrument que qualsevol vida ha obligat a dominar a qui l’ha viscuda. No es pot dir de ningú, ni en condicions de misèria cultural extrema, que en una determinada circumstància no seria capaç de treure partit d’un bon poema. Les històries de temps difícils: guerres, revolucions ―penso en els gulags russos― en donen abundant testimonissss1.