Читать книгу Poesia digital. Deena Larsen i Stephanie Strickland онлайн

48 страница из 51

Sense cap mena de dubte, la lectura especial del text poètic, l’audició i la performance lligades a la poesia, la disposició del text, la forma com a part significativa del text són característiques que fan que el poema es trobe especialment còmode en l’entorn digital. I això suposa, en certa manera, admetre que el suport en què el trobem es, en part, aliè al poema, i consegüentment, a l’obra literària en aspectes essencials la qual cosa obri una reflexió molt adient sobre la relació entre la literatura i el suport en el qual aquesta es vehicula. I si el suport és digital, el poema ens arriba amb la possibilitat d’incorporar-hi moviment, imatge i so i, per tant, demana una lectura, si més no, més complexa.

Aquestes “noves” possibilitats de lectura i d’escriptura obrin perspectives apassionants sobre la literatura en general i sobre la poesia en particular i, per això mateix, les valoracions que es generen al voltant del contacte entre poesia i digitalitat són, també, apassionades.

Carles Riba, el gran poeta en llengua catalana, amb humilitat extrema i lucidesa preclara se situava en una disposició especial enfront de les obres que algunes editorials li encomanaven de comentar. Al prefaci del recull d’assajos Per comprendre (1927-1935)ssss1, el poeta es posicionava com a crític literari d’aquesta manera: “Ara, qui pensi que dir què és una obra, més que no pas què val, és la finalitat de la crítica, i potser l'única cosa no del tot relativa que es pugui aspirar a fer en crítica, podrà qualificar de crítics aquests assaigs”.