Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн

139 страница из 157

A la serra d’Espadà hi hagué una concentració important de mudèjars rebels. Es parla d’un nombre indeterminat, entre quatre i deu mil. Estaven disposats a tot i van rebutjar l’ultimàtum d’Alfons d’Aragó, duc de Sogorb, que dirigia l’atac.³⁰³ Els cristians entraren a la serra a finals de març i els moriscos, des de les seues posicions favorables, van respondre enèrgicament provocant una desfeta total dels enemics. Les tropes cristianes es van retirar amb pèrdues importants i les desercions van acabar amb la pràctica dissolució de l’exèrcit. El mateix duc, davant l’estrepitós fracàs, se’n va anar cap a casa.

El governador no estava d’acord amb el duc de Sogorb. Cabanyelles va començar a recompondre l’exèrcit, cercant suport i diners per continuar la campanya. Sabia que Carles V volia solucionar el conflicte a les bones o a les males. Fou aleshores quan escrigué al duc Joan de Borja, exposant en primer lloc la situació: «Per quan les temeritats e excessos per los pravos moros de Spadan perpetuats y en que cada dia continuen aiustant mal a mal...».³⁰⁴ Atesa la dificultat econòmica de la Generalitat, calia que «tot hom done diners per fer gros exèrcit...» per tal de reduir els revoltats. Lògicament, el governador es dirigia a la classe nobiliària, entre la qual el duc de Gandia era «principal». Conseqüentment, li encarregava «dar tota la més gent que poreu dels vostros vasalls, criats e servidors e los diners que poreu...».³⁰⁵ Les dificultats econòmiques per aconseguir diners de les institucions oficials eren importants. Els fets precipitaren la solució i, tretze dies després de la carta, un grup de moriscos es van deixar caure per la costa, entrant i saquejant Xilxes, d’on es van emportar el sagrari de l’església amb formes consagrades. L’escàndol, degudament amplificat pels oficials reials, va somoure autoritats i població cristiana, fins i tot es va suspendre la processó del Corpus per la «captivitat del Nostre Senyor». Amb l’ambient de pressió contra els sacrílegs, Cabanyelles va poder reunir el homes i els diners suficients per seguir la guerra. Comandat també pel duc de Sogorb, però amb la participació del governador, l’exèrcit va entrar novament a la serra, aconseguint desplaçar els revoltats i ocupar les seues posicions. Però, en aquell moment, Alfons d’Aragó ordenà detenir l’avanç. El duc tractava de negociar la rendició dels rebels, molts dels quals eren els seus vassalls, però aquests no cedien i van seguir atrinxerats a l’Espadà. Carles V reaccionà durament, fent baixar del Rosselló tres mil lansquenets alemanys, cosa que no va agradar als estaments valencians. El nou cos, format pels alemanys i altres tres mil efectius de l’exèrcit reial de València, encerclaren els musulmans cap a mitjans de setembre. Molts foren massacrats, altres fets presoners i sols uns pocs aconseguiren fugir. Segons Miquel Garcia (1974: 42-43), «moriren bé de mil moros e més de tres-cents cristians». Hi hagué també algunes sentències a mort, entre les quals figurava el «capità dels moros, qui es deia Carabaust».