Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн
151 страница из 157
Tanmateix, Aranda afirmava que amb les dones i xiquets «se huvieron más piadosamente», i continuava comentant que els moriscos revoltats tenien un dirigent: «su reyezuelo, Dn. Hernando Valor (a quien besan el pie y hazen las demás çeremonias)...».331 Per l’altra banda, els cristians també n’havien fet de les seues:
fueron tantos los malos tratamientos que los soldados les hizieron, que, no pudiéndolos zufrir, desampararon el pueblo con lo que en él tenían, y dicese que munchos dellos se acog[i]eron al Albaycín [...] se dezía que se levantava el Albaycín, lo qual quieren algunos dezir que hizieron christianos viejos por darle saco (que es una cosa de las que ellos mucho desean). Al cabo les vino a costar la vida a más de una docena de moriscos que mataron aquel día los christianos viejos...332
La rebel·lió esdevingué una guerra franca. Els moriscos de Granada esperaven l’ajuda dels seus germans de religió. El reforç va arribar, però no amb la intensitat que desitjaven.333 A mitjans del 1569, la confrontació es va estancar. Els moriscos resistien forts a les muntanyes. Uns quants jesuïtes seguien l’exèrcit, confessant els vius i pernoliant els moribunds: