Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн
154 страница из 157
11.7 Guerres de religió entre cristians: Moncontour, Florida
Al Cinc-cents, la persistent confusió entre religió i política va fer d’Europa un escenari cruent d’enfrontaments entre catòlics i protestants que es projectava més enllà de l’Atlàntic i arribava a les Noves Índies. El pacifisme d’Erasme havia fracassat i Montaigne es lamentava per la tragèdia (Mackeney, 2007: 327-368).341 Als MB, les notícies de les guerres entre cristians no són tantes ni tan explícites com les dels enfrontaments amb l’univers musulmà. A banda de l’esmentat assalt a Madeira pels hugonots, hi ha algunes referències de lluita a Flandes, França i, fins i tot, a La Florida.
Borja, en una carta a Everardo Mercuriano datada el 24 d’octubre de 1569, repassava totes les qüestions de la Companyia a França, mirant especialment per la salut dels jesuïtes. A la postdata escriu: «No estoy arrepentido de las mil missas que hize dezir por Francia un mes antes de la vitoria, de la qual acabó hoy S. S. las processiones “in gratiarum actionem”».342 L’afirmació no era hiperbòlica, el general havia manat celebrar mil misses «per li travagli della Francia» i per altres necessitats del papat, detallant la distribució proporcional a les províncies jesuïtes.343 Cada part lluitava amb les armes que tenia. En aquella confrontació de creences, la Companyia tenia clar de quin costat estava. El llenguatge combatiu de Borja cobra sentit si tenim en compte que els jesuïtes es presentaven així mateix com «la milícia de Crist». L’orde es va implicar directament en la lluita contra l’heretgia, cosa que inclogué l’assistència espiritual de l’exèrcit catòlic.344 Émond Auger, un dels jesuïtes transalpins més dinàmics i teòric de la catequesi específica per als soldats, va publicar el Pedagogue d’armes. Era un tractadet dirigit a instruir el príncep cristià, per ajudar a la feliç victòria sobre els enemics de l’Església Catòlica. Auger perseguia la idea d’una milícia autènticament catòlica que, de manera pia i disciplinada, portara a terme l’extermini de la Reforma herètica. Quan publicava el seu paper, Pius V tenia clar que la missió fonamental del papat era abatre l’heretgia i derrotar els infidels. Qui millor va interpretar aquesta línia de pensament fou el també jesuïta de Màntua, Antonio Possevino, que havia col·laborat amb Auger al col·legi de Lió, on aquest estava de rector. Borja li va encarregar la realització d’un manual de catequesi espiritual per als soldats: El Soldat Cristià (Il Soldato Cristiano) (DHCJ; Civale, 2011). Aquest era el context per celebrar la «victòria». De quina batalla es tractava? El 1569 hi hagué a França dues victòries contra els hugonots: Jarnac i Moncontour (Mackeney, 2007: 350). La primera fou el 13 de març i la segona el 3 d’octubre, corresponent, poc dalt o baix, amb les disposicions de Borja efectuades un mes abans del combat i, en bona lògica, la referida al text.