Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн

155 страница из 157

Moncontour és una localitat situada prop de Poitiers. Allí, l’exèrcit reial francés, comandat pel duc d’Anjou (futur Enric III), va derrotar les tropes d’hugonots dirigides per l’almirall Gaspard de Coligny. L’enfrontament fou sangonós. Els catòlics venjaven llur desfeta a La Roche-l’Abeille, on els hugonots no havien tingut pietat dels vençuts (Le Bas, 1841: 365-366).³⁴⁵ Pius V havia enviat un contingent per reforçar l’exèrcit catòlic. Junt amb les tropes pontifícies van anar quatre jesuïtes, encapçalats pel rector del col·legi de Perugia, Curtio Amodei. La missió, manada pel Papa i organitzada per Borja, pretenia portar a la pràctica, quasi literalment, les idees de Possevino. La notícia de la victòria de Moncontour, on estava també Auger, va arribar el 4 d’octubre. Per a Pius V i per a Francesc de Borja, l’esdeveniment, igual que Malta, era un premi de Déu que demostrava la força de la pregària i la devoció. Al mateix temps, el pare Amodei comunicava els preparatius per retornar a Itàlia 350 soldats malalts o greument ferits (Civale, 2011). Pels morts ja no es podia fer res, a banda de soterrar-los amb més o menys dignitat; els ferits, però, lluitaven per sobreviure. Un testimoni d’excepció, Ambrois Paré (Paré, 1909-14), cirurgià que acompanyava el rei Carles IX, ens conta de primera mà les incidències mèdiques després del combat. Un gran nombre de ferits s’havia concentrat a Tours: «el Rei i la Reina mare em pregaren fer el meu deure per ells, junt amb altres cirurgians que estaven llavors complint amb la seua obligació, com Pigray, du Bois, Portail, i un tal Siret, cirurgià de Tours, home ben versat en cirurgia [...] per la multitud de casos greus no teníem quasi temps pel descans, com tampoc els metges».³⁴⁶