Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383) онлайн
4 страница из 106
Per contra, i a la llum de la documentació conservada, sembla que altres tipus de documents elaborats sobre un suport molt més perible com és el paper, i que eren el resultat d’una activitat estrictament municipal, no foren objecte de la mateixa atenció i cura en la seua conservació fins a la dècada dels setanta del segle XIV. Un fet, d’altra banda, que coincideix cronològicament amb les obres d’adequació del palau comú de la vila. Si bé és cert que el nou palau no va estar totalment definit fins als primers anys del segle XV, ja durant la segona meitat del Tres-cents va anar adquirint dotacions millors i un espai físic més extens,5 circumstàncies que havien de contribuir a la conservació en condicions adequades de la documentació generada pel municipi.
L’oficial encarregat de l’elaboració i la custòdia dels llibres de consells era l’escrivà del consell, que ho era també dels jurats, un ofici que cada any era elegit pels jurats i consellers en la primera sessió que celebraven el dilluns següent a la festa de Pentecosta o Pasqua Granada, que és quan es renovaven els càrrecs.6 Elaborats en l’escrivania del consell, aquests volums constitueixen unes unitats de conservació arxivística que són el resultat de la pràctica de recopilar la documentació seguint una lògica molt concreta: agrupar en un sol volum els registres de les actuacions del consell i jurats d’un determinat exercici. El criteri de l’escrivà no només va determinar la forma de conservar-los, sinó que la seua empremta també va quedar plasmada formalment a través d’anotacions escrites en la coberta dels llibres de consell, ja fos amb el seu nom, una creu amb les inicials dels evangelistes o altres signes que, almenys en els més antics, van conferir a aquests llibres un caràcter personal molt similar al dels registres notarials.