Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383) онлайн
9 страница из 106
Després d’aquesta part expositiva, ve la part realment important a efectes de la documentació, la dispositiva. Separat de la resta per un signe gràfic de calderó i encapçalat per la fórmula lo consell acordà… o altra de semblant, es recull quin és l’acord que ha pres el consell sobre l’afer que s’ha sotmès a la seua consideració. Segons la naturalesa jurídica d’allò que ha de determinar el consell poden utilitzar-se diferents verbs dispositius: acordà, manà, assignà, comanà, donà poder, elegí, pregà, requerí, suplicà, etc.
Aquesta és la part més important, deixar per escrit els acords que pren el consell sobre els diversos temes que toca, siguen de naturalesa política, econòmica, legislativa o de qualsevol altre tipus. Per contra, molt poques vegades es recullen les intervencions particulars. No podem conèixer el debat que ha existit al si del consell sobre els diferents temes, ni quines persones o faccions s’han posicionat a favor o en contra de determinades iniciatives, ja que les deliberacions no venen recollides a l’acta de la sessió. De vegades podem sospitar que hi ha enfrontament o debat llegint entre línies, o veient la reiteració de certes qüestions, però en aquest sentit la documentació no és explícita.7 La seua raó de ser, la que explica que es redacten actes i es posen per escrit, és deixar constància dels acords presos pel consell i que aquests tenen plena força legal, ja que han estat presos de manera legítima, seguint escrupolosament allò que estipulen les ordenances, tant pel que fa a la convocatòria, com als assistents i a la manera d’arribar a l’acord.