Читать книгу D'Ors a Fuster. Per una història de l'assaig en la literatura contemporània онлайн
31 страница из 49
ssss1. Ací Fuster sembla apel·lar a la noció clàssica de decorum, és a dir, al sentit d’adequació de l’estil al tema, als interlocutors i a la finalitat perseguida (Arenas 1997: 348).
ssss1. Per «objecte d’acord» entenem aquells punts de trobada mínims entre emissor i receptor, aquell consens de partida que fa possible el joc argumentatiu entre tots dos. No tan sols la retòrica, sinó la vida quotidiana, demostra que sense aquesta base prèvia és difícil establir una discussió que aspire, realment, a l’intercanvi –i al canvi– d’opinions.
ssss1. L’exclusió del període posterior deu respondre a raons històriques i de plantejament, però també a una innegable restricció contextual. No podem oblidar que el llibre fou publicat en 1962; en l’última pàgina, abans de la breu secció de cloenda titulada final, Fuster (1997: 234) afirma: «Així va ocórrer en alguns sectors de la València immediatament posterior al 1936. Però això excedeix els límits d’aquest paper».
II.
Cap a una visió de conjunt
1. MICHEL DE MONTAIGNE, «PATRÓ I MESTRE DEL GÈNERE»