Читать книгу La gran depuració. Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l?anticatalanisme espanyol онлайн

10 страница из 20

La metàfora de Procust per a comparar els líders nacionalistes, l’hostaler de la ciutat d’Eleusis que tombava els seus hostes sobre un llit de ferro i els tallava o estirava les extremitats si els seus cossos no encaixaven amb la mida del llit, no pot ser més salvatge i retorçuda. És evident que Vidal-Quadras no se sent Procust, sinó potser Teseu, l’heroi que enganyà el temible fill de Poseidó i que el decapità sobre el seu propi i sinistre atifell de tortura. Per descomptat que no deu pensar que el seu partit, ni els seus coreligionaris, s’hagen servit mai del seu poder per, a la força, encabir les seues idees polítiques, les seues concepcions del món, com si la història d’Espanya i els seus patriotes formaren part d’un ensucrat conte de fades. Ell, simplement, és un patriota, un defensor de la llibertat individual i no de les que s’anomenen col·lectives, les quals pesen com a lloses «sobre la mente y el corazón». Un patriota, posem per cas, com Aznar, com Dolores de Cospedal o Esperanza Aguirre, com l’hispano-valencià rabiüt Francisco Camps, com Alicia Sánchez-Camacho o el general José Mena Aguado, que el 2006 va perdre els papers demanant pràcticament un colp d’Estat per a impedir la imminent aprovació democràtica de la reforma de l’Estatut de Catalunya. Patriota, val a dir, d’un patriotisme anterior en el temps al nacionalisme, entés com adhesió a les institucions polítiques garants i defensores de la llibertat comuna contra la corrupció i el despotisme. Tot plegat, diu Vidal-Quadras, «el nacionalismo puede ser visto como una degeneración del patriotismo, como una rama podrida y espinosa de un arbol umbrío y benéfico que comenzó a crecer a la sombra del Partenón y se hizo vigoroso a la del Capitolio».