Читать книгу La gran depuració. Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l?anticatalanisme espanyol онлайн

14 страница из 20

El 6 de febrer de 2005, en les beceroles del procés de depuració de l’Estatut, Mariano Rajoy, en un article publicat al diari ABC, titulat «Una cierta idea de España», tremolava només de pensar en la possibilitat d’una evolució política de les idees que donaven sentit a la pàtria –la vidalquadriana, és clar– i que havia anunciat tèbiament el president socialista Zapatero. «Si alguien piensa que debemos convertirnos en un Estado plurinacional, plurisoberano, federal o en cualquier otra variedad de estado menguante, debería confesarlo sin ambages», reptava Rajoy. Era evident, per a Rajoy, que ni Zapatero ni els socialistes no tenien un pla per a Espanya, si no era menguarla, empetitir-la, i que el president socialista es deixava dur justament per aquells que no volien tenir res a veure amb Espanya. Afirmava: «Yo creo en España, como la immensa mayoría de los españoles, y voy a poner toda mi voluntad y toda la energía de mi partido en defender que España sea y que siga siendo lo que es». De fet, Espanya, la nació espanyola, era per a Rajoy «algo más que un diseño caprichoso, maleable, a disposición de cualquier ingeniero constitucional voluntarioso». Era una «realidad obstinada que nadie podrá cambiar a su capricho». No havia nascut al caliu d’una ment visionària,