Читать книгу Sobre una neu invisible. Notes d'un dietari, 2003-2005 онлайн
1 страница из 4
© Vicent Alonso, 2015
© D’aquesta edició: Universitat de València, 2015
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràfiques, 13 – 46010 València
Disseny de la col·lecció i maquetació: Inmaculada Mesa
Il·lustració de la coberta: Daniel Muñoz Mendoza, Escriptor (2015)
ISBN: 978-84-370-9870-8
Tiré par des chiensle temps glissesur une neige invisibledans son traîneau de ferSi tu t’endorsil te traversera ANISE KOLTZ It is like what we imagine knowledge to be:Dark, salt, lear, moving, utterly free,Drwan from the cold hard mouthOf the world, derived from the rocky breastsForever, flowing and drawn, and sinceOur knowledge is historical, flowing, and flown. ELISABETH BISHOP
Índex
ssss1
ssss1
ssss1
ssss1
Nota preliminar
Aquest Sobre una neu invisible que ara publique és la continuació natural de Trajecte circular, aparegut ja fa un grapat d’anys. Com especifiquen els subtítols respectius, són llibres que apleguen notes del meu dietari al llarg de dos períodes temporals quasi successius: Trajecte circular abastava solament l’any 2001; Sobre una neu invisible, des del setembre del 2003 fins al desembre del 2005. El buit entre tots dos respon exclusivament a la meua incapacitat de simultaniejar, durant l’any 2002 i una part del 2003, l’escriptura del dia a dia i la preparació de l’edició de Trajecte circular. Però si s’alimenten de quaderns semblants –els que faig servir per anar construint el meu dietari–, no responen a criteris organitzatius idèntics. Ara tot es redueix a l’agrupació de les notes en els apartats que corresponen als mesos de cada un dels anys del període. En Trajecte circular, contràriament, vaig posar al servei del llibre tota una sèrie de recursos que contribuïen –aquesta era si més no la meua intenció– a afegir-hi una plusvàlua de significació, com si volguera fer feix de tot el possible. Al capdavall, aquesta mena de literatura permet, i exigeix també, operacions semblants. En rigor, els dietaris deixen de ser-ho quan són publicats, raó per la qual sempre que he pensat en la publicació d’una part del meu m’he descobert de sobte introduint-hi un seguit de pautes artificials que esdevenien més sofisticades en la mesura que s’allunyaven del propòsit d’imitar els criteris naturals d’escriptura i d’agrupació de les notes. Sobre una neu invisible, en aquest sentit, s’apropa més a la naturalitat. Però, com el lector observarà, en altres casos se n’allunya deliberadament.