Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

42 страница из 88

En l’altre extrem, es troba el territori de les comarques interiors valencianes, que presenta un elevat grau de ruralitat, tal com indiquen diferents índexs: nombre d’habitants, evolució demogràfica i envelliment, o superfície forestal, entre altres (Hermosilla, 2014). La dependència de l’aigua en aquest entorn, amb un clima mediterrani d’estius calorosos, amb escasses precipitacions, hiverns freds i amb pluges torrencials a la tardor, ha fet que l’agricultura desenvolupada fóra principalment de secà, si bé a les poblacions al costat dels llits s’ha desenvolupat una agricultura de regadiu. Els rius són poc cabalosos, a excepció del Cabriel i el Xúquer. No obstant això, els episodis de gota freda (molt habituals al nostre territori) i l’orografia muntanyosa en el part alta dels rius de la província de València, ha propiciat la construcció de diferents embassaments. Per un costat, aquests prevenen de les potencials inundacions als mesos de tardor i, per un altre, proporcionen un cabal suficient d’aigua a l’estiu.