Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

46 страница из 88

A pesar d’això, podem donar un pas més i considerar no sols els nombre de tipus, sinó l’extensió de cadascun. No és el mateix tindre dos tipus de paisatge i que cadascun ocupe el 50% de la superfície, o que l’un n’ocupe el 90% i l’altre, el 10%, en què el primer cas seria considerat més divers. Per a això hem aplicat l’índex de diversitat de Shannon-Wiener, que té en compte tant el nombre de tipus diferents com la importància (o superfície) relativa (Figura 4). Amb aquesta consideració, la comarca més diversa és la Safor que, amb només 5 tipus diferents, mostraria una major heterogeneïtat paisatgística, dins l’altre extrem, la Canal de Navarrés continuaria sent la comarca més homogènia també des d’aquesta perspectiva, amb el 82% de la superfície dominada per un paisatge forestal.

Un aspecte que ja s’ha comentat més amunt és que alguns tipus de paisatge es troben concentrats en certes comarques, la qual cosa fa que la diversitat dins de cada comarca siga relativament reduïda comparada amb la diversitat general del paisatge en l’àmbit provincial. Per exemple, la província de València, amb 12 tipus de paisatge, té una diversitat de 2,56, mentre que les comarques de la Vall d’Albaida (amb 8 tipus), o la Ribera Alta (amb 7), tenen valors inferiors a 1,4. Fins i tot, la Safor que és la més diversa només arriba a 1,46. També és indicatiu de l’heterogeneïtat entre comarques el baix valor de la diversitat mitjana comarcal, que se situa en un valor de 0,98, en comparació del valor global de 2,56.