Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

45 страница из 88

Un 62% del paisatge silvícola es concentra, repartit gairebé a parts iguals, en les cinc comarques més interiors: la Plana de Utiel-Requena, El Valle de Cofrentes-Ayora, la Canal de Navarrés, La Hoya de Buñol i Los Serranos. No obstant això, és un paisatge poc divers, dominat per matoll (61%) i pi blanc (Pinus halepensis) (39%), fruit de la gran pressió a què ha sigut sotmés durant segles (tala, abancalament, incendis) i, recentment, les repoblacions. Finalment, l’Horta Sud alberga el 49% del paisatge urbà de la província de València. Aquest percentatge arriba al 88% si hi sumem les comarques de l’Horta Nord i València.

En aquest capítol ens hem centrat més en la diversitat del paisatge de les comarques com a recurs. Així doncs, una primera anàlisi és considerar a grans trets quants tipus de paisatge diferents té cada comarca. Considerat així, la Vall d’Albaida amb vuit tipus de paisatge seria la comarca més diversa; seguida de la Ribera Alta, amb set; i el Camp de Morvedre, amb sis (Figura 3). Al contrari, les comarques amb paisatges més homogenis serien la Canal de Navarrés, El Rincón de Ademuz i la Plana de Utiel-Requena, amb només dos tipus diferents de paisatge cada una.