Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

59 страница из 88

Un altre aspecte que cal tindre en compte és el grau de “protecció” que realment té un espai protegit. D’una banda, se sap que la fragmentació dels ecosistemes és una de les causes principals d’extinció i pocs espais protegits tenen una superfície suficient per a mantindre poblacions viables de moltes espècies. És per això que és indispensable la creació de xarxes o sistemes de conservació ben coordinats i espacialment estructurats, almenys en una escala regional. L’anàlisi de la connectivitat espacial dels diferents espais escapa a aquest treball, però és evident l’aïllament de molts espais protegits, que es troben envoltats d’un hàbitat hostil per a la major part d’espècies presents. D’altra banda, pocs espais protegits, per no dirne cap, són “autosuficients”. És a dir, poden mantindre l’estructura, la funció i la dinàmica sense intervenció de l’ésser humà –allò que s’entén per “gestió”. Avui dia, en un context d’un món ràpidament canviant, tant per canvis en el clima com per la rapidesa i l’impacte de les accions humanes, és necessària una gestió adaptativa (no reactiva). Aquesta implica el seguiment i l’avaluació de les accions de conservació, per tal de corregir ràpidament errors o per ajustar-se als canvis ambientals (Gómez-Limón, 2008). Aquesta gestió adaptativa és inexistent l’entorn territorial en què ens trobem.