Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

63 страница из 88

*SD: Desviació estàndard de 365 valors

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

Quant a la superfície de les conques, aquesta és reflex del nombre d’elements que les componen: rius, rierols, barrancs i rambles. Així, les dues més importants són la conca del Xúquer, que, amb 25 elements, comprén una superfície de 6.386 Km²; i la conca del Túria que, amb 13 elements, cobreix una superfície de 2.644 Km². Segueixen en importància, a distància, les conques dels rius Serpis (226 km²), Palància (145 km²), Xeraco (96 km²), Vinalopó (77 km²) i Beniopa (49 km²). Fins i tot, algunes rambles i barrancs, com el barranc del Poio (430 km²) o la rambla del Carraixet (303 km²), en les quals tan sols discorre aigua en episodis de pluja, posseeixen una superfície superior als darrers rius esmentats.

Relacionant la superfície que comprenen les diferents subconques hidrogràfiques de la província de València (Figura 14), amb els quilòmetres lineals de tots els elements existents en cadascuna, es poden diferenciar clarament dos tipus. Els rius Túria i Xúquer, el barranc del Poio i la rambla del Carraixet comprenen, per cada quilòmetre lineal, una superfície de 8,1 km², 8,0, km²,7,7 km² i 7,6 km², respectivament. L’altre conjunt agrupa els rius Beniopa, Xeraco, Palància i Serpis, als quals per cada quilòmetre lineal els correspon una relació de 5,5 km², 4,6 km², 4,3 km² i 4,2 km², respectivament. Finalment, a la costa, una part important de superfície aboca directament al mar: són els denominats sistemes interfluvials.