Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

65 страница из 88

És habitual que l’aigua acumulada als embassaments de la província de València es trobe, en conjunt, molt per sota de la seua capacitat màxima d’aquests, i aquest any de sequera no és una excepció. Dels 1.904 Hm3 de capacitat màxima dels embassaments, a 31 de maig del 2014, tan sols 738 hm3 estan emmagatzemats: un 38,8% del total. Aquesta mancança d’aigua als embassaments, més accentuada a finals dels mesos d’estiu, serveix com a amortidor dels episodis de gota freda atés que són capaços d’emmagatzemar un volum important d’aigua que, altrament, incrementaria els danys aigües avall dels embassaments. No obstant això, si plou torrencialment aigües avall del tancament dels embassaments, atesa la gran superfície d’algunes subconques, les inundacions no sempre es poden evitar.

Figura 14. Superfície de les subconques hidrogràfiques en la província de València

Taula 6. Embassaments de la província de València

Fuente: Elaboración propia a partir de www.embalses.net

A més, no s’ha d’oblidar que els rius necessiten un cabal ecològic per al manteniment de la biodiversitat. Per tant, l’aigua emmagatzemada als embassaments no s’hi pot guardar indefinidament per a l’ús exclusiu de la gran demanda agrícola i urbana. S’han de compatibilitzar els diferents usos: agrícola, urbà i ecològic; si bé en les temporades llargues d’escassetat sorgeixen conflictes entre els diferents usuaris, o entre el mateix tipus d’usuaris, però de diferents territoris. Aquesta explotació dels recursos hídrics superficials no és suficient i, com a conseqüència, ha sigut necessari l’ús de les aigües subterrànies per a satisfer totes les necessitats. La sobreexplotació d’aquests aqüífers ha donat lloc a problemes de difícil solució, com la intrusió marina a les zones costaneres, la disminució del nivell freàtic de les aigües o la contaminació per nitrats a les zones d’agricultura intensiva.