Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

60 страница из 88

Sembla una bona xifra el fet que el 42% del territori de la província de València es trobe “protegit”. No obstant això, la realitat és que bàsicament es tracta d’una protecció “de paper”; per tal com en la major part no es realitza cap tipus de gestió. Fins i tot, les figures més emblemàtiques, com són els parcs naturals, es troben avui dia sota mínims de personal i sense uns objectius clars. Amb tot això, el panorama és descoratjador. Almenys, consola una mica que la legislació siga cada vegada més favorable a la conservació de la naturalesa, per la qual cosa si un espai està protegit, és més difícil que s’hi puguen realitzar intervencions que danyen els seus ecosistemes o les seues espècies.

Des del prisma del capítol present, centrat en els recursos, és previsible que, si continua la situació actual, aquests es vagen deteriorant. Tan bon punt un espai està designat amb alguna figura de protecció (per exemple, una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA)), té una inèrcia i pot portar temps perquè oficialment deixe de considerar-se així, a pesar que els valors que van portar a la seua designació es vagen deteriorant.