Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

66 страница из 88

Un altre aspecte que cal tindre en compte és l’efecte acumulatiu de la confluència de diversos factors. Els incendis descomunals, quant a extensió i a temperatures assolides, que arrasen la superfície forestal i que deixen el sòl indefens davant l’erosió del vent i les pluges torrencials tan pròpies de la nostra terra, afavoreixen la desertificació que pateix el territori valencià. Aquesta major erosió del sòl podria suposar un benefici aigües avall, ja que proporciona una major sedimentació a les platges i evita així que es perden. Tot i això, la construcció de preses en els trams mitjans dels rius ha disminuït l’aportació de sediments a la costa, els sediments s’acumulen als embassaments que s’interposen en el seu camí fins al mar i, com a conseqüència, el rebliment es va produint a poc a poc. És a dir, la capacitat real dels embassaments és menor al volum teòric d’aigua que poden embassar.

En un futur pròxim aquests efectes no desitjats es veuran incrementats pel canvi climàtic, pel qual la concentració de les pluges en períodes més curts implicarà un augment de l’escolament i un menor recobriment vegetal. D’altra banda, es preveu que els recursos hídrics experimentaran disminucions importants al llarg del segle XXI, des d’un 5%-14% el 2030, passant per una reducció dels recursos hídrics del 17% com mitjana de la península el 2060, fins a un 20%-22% per a final de segle (Moreno, 2005).