Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

71 страница из 88

Es pot obtindre informació més detallada dels usos del sòl si es consideren, d’una banda, els municipis costaners individualment i, d’altra banda, la distància des de la costa del territori estudiat, dins la Figura 18, es presenten les dades del percentatge de la superfície dels usos del sòl en cada municipi en quatre intervals de distància de la línia de costa: a) 0-20 metres, b) 0-100 metres, c) 0-200 metres i d) 100-200 metres, dins els primers 20 metres (Figura 18A), la major part dels municipis tenen un ús natural del sòl en un percentatge superior al 95%. Tal com es pot observar en la figura, l’excepció, és clar, són els municipis amb infraestructures portuàries i ports esportius (Alboraia, Canet d’en Berenguer, Gandia, Oliva, Pobla de Farnals, Sagunt i València); si bé, en el cas d’Alboraia, el sòl de Port Saplaya està classificat com a ús urbà.

Figura 17. Usos del sòl en les comarques litorals

A més, si es tenen en compte els 80 metres següents, els usos del sòl canvien significativament (Figura 18B). Únicament Massamagrell i Xeraco mantenen un ús natural superior al 91%; i en l’altre extrem, es troben Albuixec i la Pobla de Farnals amb un 20,5% i 22,7%, respectivament. L’ús natural del sòl de la resta de municipis es pot dividir en tres grans grups, en funció que el percentatge es trobe entre: a) 39% i 45% (Bellreguard, Massalfassar, Miramar, Sagunt, Sueca i València); b) 55% i 60% (Albalat dels Sorells, Alboraia, Meliana, Piles, Puçol i el Puig de Santa Maria) i c) 60% i 70% (Canet d’en Berenguer, Cullera, Daimús, Foios, Gandia, Guardamar de la Safor, Oliva i Tavernes de la Valldigna).