Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

73 страница из 88

Un reflex més real dels usos del sòl en aquesta darrera franja en els diferents municipis, es mostra en la Figura 18D. S’hi indiquen els valors del percentatge de superfície d’ús de sòl en els 100 metres següents des de la línia de costa; és a dir, entre els 100 metres i els 200 metres, dins comparar les figures, s’hi poden observar clares diferències d’usos de sòl entre els primers 100 metres (Figura 18B) i els segons 100 metres (Figura 18D).

En aquesta franja interior de 100 metres, han perdut per complet la superfície d’ús natural els municipis d’Albalat dels Sorells, Albuixec, Bellreguard, Foios, Guardamar de la Safor, Meliana, Miramar i La Pobla de Farnals; i en mantenen un percentatge testimonial Piles (0,7%) i Daimús (0,5%). Tan sols Massamagrell continua conservant un ús natural superior al 90%. Molt allunyats, els segueixen Sagunt (46,2%), Cullera (30,2%), Canet d’en Berenguer (28,3%), València (27,5%), Gandia (26,6%), el Puig de Santa Maria (23,7%), Xeraco (18,6%) i Alboraia (15,1%). L’ús natural del sòl de la resta de municipis de la costa de la província de València (Oliva, Sueca, Puçol, Tavernes de la Valldigna i Massalfassar) és inferior al 10%.